INSTRUMENTALITZACIÓ

Quan Josep Maria Sert va inaugurar la decoració de la Gran Sala de la Societat de Nacions de Ginebra, l'estat Espanyol acabava d'entrar dins la guerra civil, era l'octubre de l'any 1936. Sert recollí en la seva obra la tradició pictòrica del barroc mentre les avantguardes artístiques feien sonar les trompetes del canvi a tota Europa.

Quan Miquel Barceló inaugura la cúpula de la Sala XX del Palau de Nacions de l'ONU, el capitalisme, l'únic supervivent de la segona guerra mundial ja ha entrat en crisis. Què en queda de l'esperit bel·ligerant de Taller Llunàtic? Quin compromís? Quines amistats?

Grande, Barceló, Antich, Alzamora i March
Font: CAIB

Res millor que un escàndol per fer un mapa del poder i revisar les seves relacions amb la cultura.

Hem contemplat com cada un dels mitjans de comunicació ha anat tancant posicions entorn, no d'un artista -Miquel Barceló-, sinó d'un partit polític en el govern, el PSOE o dels seus socis. Quina importància tenia si a n'en Tomeu Martí, que mai havia opinat d'art fins ara, li agradava l'obra o no, no és aquest el discurs. El discurs és la instrumentalització.

El que es critica a Barceló no és la seva obra, és posar la seva pràctica artística al servei d'un partit. És la connivència amb el poder. És la seva ocupació de l'espai públic. Ha estat la gestualitat Borbònica la que ha fet callar aquesta dreta salvatge de ganivets esmolats però cortesana.

L'atac inicial de l'ABC s'ha actualitzat en una acusació de males pràctiques, falta de transparència en la selecció del concurs, patrocini encobert, falsedat. I què en diuen els nostres sindicalistes de l'AAVIB? Després de dues setmanes encara és l'hora de sentir-los. Aquesta gent arriba tard per tot.

La cultura a Mallorca només és un escenari, sinó com és possible que aquest article no hagi tengut més ressò?  La sinceritat del suïcida i ni així en fan cas.

Repassem la premsa d'ahir diumenge:

ABC Canvi de modus operandi, anar a cercar als artistes per demanar-los l'opinió. Si treuen alguna declaració afí als seus interessos és publica, si no... no.
Sicilia, Amat y Valdés optaron a pintar la cúpula, ante un jurado de diplomáticos, y visitaron Ginebra
Amat no entén «que Barceló declaràs que no sabia si acceptar o no el projecte, ja que es va presentar (al concurs)».

Luis Gordillo: «Es como si el PSOE se hubiera casado con Barceló»
Barceló fa la cúpula, l'envien a Venècia i li faran una exposició al Prado!
Diari de Balears Enfront al primer impuls del grup Serra de tancar velles ferides, honor obliga, s'ha apartat del discurs artístic per atacar a la dreta des de les columnes d'opinió.
Acció excelsa... i caspa conservadora Aina Salom
"...els parlamentaris conservadors, a Madrid, segregaven bilis i caspa carpetovetònica per mirar de posar en entredit una acció impecable del govern."
La cúpula i els inconseqüents Pere Antoni Pons
"L’únic conseqüent en tot l’assumpte ha estat el mateix Barceló. És artista, vol treballar, ha tengut l’oportunitat d’acarar un repte únic, s’hi ha dedicat amb cos i ànima i, a la fi, ha triomfat. Els que el critiquen, que callin. Els que li han de pagar, que li paguin. I tots els altres, que n’aprenguin."
EL PAÍS La veu de la cort saluda al dofí. Barceló caga colorins!
El gotelé
"El motivo, que es lo de menos, ha sido la extraordinaria cúpula que ha pintado Miquel Barceló en la sede de la ONU en Ginebra y que algún genio, ay, ha bautizado de manera ridícula."

Diario de Mallorca Matías Vallés crida a l'ordre i Lourdes Durán treu pit. Es recomposa l'estratègia: Barceló no és Déu, Déu és la independència de la premsa. Gràcies pel detall Matías.
Un país muy raro Lourdes Durán
"Estoy convencida que si la Cúpula hubiese sido una fechoría Popular, el PSOE en la oposición, con sus mass media de francotiradores, les hubiera dado, no un pescozón, sino una soberana paliza."
Frederic Amat: ´Los maridajes del arte con el poder producen extravíos´ Lourdes Durán
"En un momento en que se ha presentado el Manual de Buenas Prácticas, en que el Parlament de Catalunya se está planteando la exigencia de desligar arte y cultura de los estamentos políticos, que estamos en una profunda crisis económica, no debo callar."

Barceló ya no es de Barceló José Carlos LLop
"...a Barceló le han salido tantos hermeneutas que lo mejor es borrarse y simplemente disfrutar -o no- de lo que hace."
Nuestro genio contemporáneo Miguel Dalmau
"Usted también paga. Opine."
Entre el arte y la política Xisca Figuerola
"Lo que está claro es que, como consuelo para algunos y orgullo para otros, contamos con que la obra de un mallorquín sea mundialmente reconocida."
Barceló pinta para reyes, banqueros y zapateros Matías Vallés
"La única mención explícita en la cúpula de Barceló a los derechos humanos, a las dictaduras y a la pobreza figura en el precio."

NdT:Cal fer menció especial a la Vanguardia pel seu article Arte, poder y política on convida a Bartomeu Marí, Carlos Pazos, J.F. Yvars (el membre del jurat que sabia d'art), Manolo Borja-Villel, Rosa Martínez, Ignasi Aballí (president de l'AAVC), Eulàlia Valldosera, Susana Solano, Carles Guerra i a Rafael Doctor entre d'altres, a contestar les següents preguntes:

1. Quin sentit té posar l'art al servei de la política al segle XXI?
2. Quina opinió li mereix l'obra de Barceló?
3. Quina funció hauria de complir avui l'art?

Malauradament no ha aparegut en l'edició digital i no podem enllaçar-ho.

PS: Que lluny queden aquells articles de propaganda avorridora i arbitraria sobre exposicions als suplements de cultura.  No tenim cap plaça vitalícia a Ginebra per en Biel Amer? Encara que fos de caixer.