PROPOSAM SORTIR INMEDIATAMENT

Acció realitzada pel Taller Llunàtic a la seu del Partit Socialista de les Illes el mes d'agost de 1976

fotograma de Pasodoble

Ara i aquí, determinades teories dominants de l'esquerra intenten separar, perquè afavoreix els seus interessos, dos conceptes que s'entrecreuen íntimament: Política per un cantó i Cultura per l'altre. Amb el concepte de Política es funden partits que dediquen el temps i l'esforç a cercar una clientela i anar a la conquesta del màxim poder possible. Amb el concepte de Cultura, aquests mateixos partits volen omplir un buit -l'altra cara de la cultura burgesa: la tan anomenada cultura popular- i, sense posar en qüestió la força subversiva, alliberadora i revulsiva del mot cultura, (que va lligat al més insignificant fet polític: des de les relacions de producció, el menjar i el boixar, a fer uns muntatges-tinglados-culturaleros farcits de noms plàstics, escriptors, músics, cantants, actors, directors, i un llarg etcètera (els anomenats intel·lectuals o treballadors de la cultura) que, sense plantejar-se ni per un moment la divisió del treball i les seves conseqüències, facin unes obres, llibres, articles, xerrades, cançons, teatre, cinema pel poble, per les classes populars i que, alhora pugui servir de propaganda prestigiadora d'unes sigles concretes.

Creim, i ho manifestem en primer lloc, que només posant en qüestió els falsos compartiments de Política i Cultura (que fan el joc a una visió regresiva i fòssil de la realitat) podrem començar a clarificar i progressar en aquesta transformació de tota la lluita. Aquesta perspectiva politicocultural ens fa veure la convocatòria de "Promocions Socials Illenques" com un fet confús i contradictori perquè es fomenta en un oportunisme, tant dels organitzadors, com dels col·laboradors, per tal d'aconseguir que un partit polític pugui tenir les seves sigles al carrer.

Plataforma de Recolçament a Zapatero (PAZ, amb les sigles en castellà)
Font: youtube.com

Si aquesta autoanomenada "entitat cultural" vol ésser un lloc de debats i treballs progressius, clars, oberts i sense protagonismes, creiem que ha de canviar inmediatament les sigles -que ja corresponen a un partit polític determinat- per unes altres. De no fer-se així, pensarem que és perquè hi ha un gran interés que aquesta "entitat cultural" faci propaganda camuflada del PSI ("partit polític"), la qual cosa ens sembla una manipulació oportunista i mesquina de tots els actes i treballs que es realitze en el si de l'entitat.

La sinonímia de les sigles PSI fa que hi hagi una confussió contínua a tots els nivells entre l'"entitat cultural" i el "partit polític" la qual cosa beneficia descaradament al "partit polític" que aconsegueix una extraordinària publicitat indirecta.

Creiem que aquestes sigles, que serveixen per tot, no qüestionen l'alienador i dominant concepte de la Cultura sinó que, mitjançant la "tapadora" Cultura s'intenta promocionar un "partit polític".

Per altra banda no sabem de cap partit polític dins d'esquerres que s'hagi preocupat mai de la Cultura més que per a utilitzar-la pels seus interessos propagandistes o de prestigi sense entemer-se del greu abisme dretà en el qual s'enfonsa.

Creiem que el PSI (partit polític) podria en el seu propi si realitzar una feina políticocultural lligada am la seva pròpia lluita sense haver d'emmascarar-se en maniobres tàctiques i fosques.

Com artistes plàstics estam cansats que se'ns oferesquin espais per exposar i es pensi que d'aquesta manera es promociona popularment la plàstica.

Com escriptors estam farts de comprovar la manca total d'interés, per part d'entitats i partits, per la nostra pràctica literària i la seva influència. Estam cansats de fer obres de beneficiència per entitats culturalistes a les quals només interessa la imatge progressista que l'art i la literatura els pot donar, ignorant la complexa problemàtica de la producció artística.

Estam cansats d'ésser manipulats davall qualsevol sigla.

Josep Albertí, Miquel Barceló i Artiques, Bergaz de Rada, Bartomeu Cabot, Joan Miquel Gelabert, Sara Gibert, Biel Mesquida, Joan Palou, Pep Maur Serra, Andreu Terrades i Steva Terrades.