Primer esborrany
Com funciona l'ecosistema de l'art a la capital de Mallorca? Quines relacions s'estableixen entre polítics, funcionaris, artistes, galeristes, caixes d'estalvis i pensions, empreses dedicades al disseny i muntatge d'exposicions, l'església, especuladors, jutges, premsa, narcotraficants, gestors culturals, la universitat, psiquiatres i altres bestiars?
Una obra oberta a la participació ciutadana. Cada etiqueta és un nom que condueix a un altre nom. Una història coral on les virtuts s'intercanvien amb els pecats, un espectacle de dansa sincronitzada amb la mar mediterrània d'escenari principal.
Una obra oberta a la participació ciutadana. Cada etiqueta és un nom que condueix a un altre nom. Una història coral on les virtuts s'intercanvien amb els pecats, un espectacle de dansa sincronitzada amb la mar mediterrània d'escenari principal.
Entrades
2 comentaris:
La salivació que em provoca aquesta arquitectura en procés em du a proposar, a manera de fonaments, dues cites complementàries:
1) “En el plantejament d’operacions de guerrilla la intel·ligència és el factor decisiu. On és l’enemic? Quina força té? Quins són els seus propòsits? Quin és l’estat del seu equip, les seves provisions, la seva moral? Són els seus caps intel·ligents, audaços i imaginatius o bé estúpids i impetuosos? Són les seves tropes forces eficaces i ben disciplinades o bé mal entrenades i dèbils?”
(Samuel B. Griffith, Brigadier General del Cos d’Infanteria de Marina dels Estat Units d’Amèrica; introducció a “La guerra de guerrillas” de Mao Tse-Tung, editorial Huemul, Buenos Aires, 1966, 4ª edició. Traduït de l’espanyol)
2) “Damunt una vasta extensió es distribuïen arreu dents humanes oferint gran varietat de formes i colors. Algunes, d’una blancor enlluernadora, contrastaven amb incisives de fumadors que exhibien l’entera gamma de terres i marrons. A l’estrany assortit hi figuraven tots els grocs, dels més vaporosos tons palla fins el pitjors matisos courencs. Certes dents blaves, bé pàl·lides, bé obscures, aportaven el seu contingent a la rica policromia, que completava un turba de dents negres i els vermells esvaïts o cridaners de nombroses arrels sangonoses.
Contorns i proporcions eren infinitament diversos: queixals immensos i monstruosos ullals confrontaven amb dents de llet a penes perceptibles. Ací i allà espurnejava un seguit de reflexos metàl·lics provinents d’empastaments i orificacions.”
(Raymond Roussel, “Locus Solus”, Numa editorial, València, 2001. Traduït de l’espanyol)
La capital de Mallorca és Palma? Exerceix aquesta capitalitat comissionada per la metròpoli colonial? Es pot parlar d'ecosistema en el cas d'aquests espècimens que s'anomenen?
Els psiquiatres i els gestors culturals són conjunts en intersecció?
Per què ningú ha protestat del tancament de les Galeries Costa, el millor espai d'art de la ciutat, amb el sofà circular enmig de la sala d'exposicions i la col·lecció de moixos de don Pep Costa "Picarol"?
Publica un comentari a l'entrada