MALES PRÀCTIQUES

Publicat al diari Última Hora el 12 d'octubre de 2008

Per entendre part del que està passant en el panorama artístic mallorquí a dia d’avui ens hem d’enrecordar d’aquella arruixada de l’any 2001 i d’un dels actors principals que va asumir i, al mateix temps, anul·lar el llegat que ens deixà aquella nit: Joan Carles Gomis.

Luis Socias, interpretant el paper de Juli Cèsar, compartia escenari amb el seu futur succesor a la inauguració del jardí de porcellana valenciana que encara és avui el Solleric. No vénen la major part de les exposicions pensades, dissenyades i empaquetades por entitats bancaries? Deixarem la política expositiva per un altre dia, Nanda.

Tornant a la història, moments després, Brutus, transvestit de Joan Carles Gomis, compartia vi i aliments a la festa dels cristians, amb la crema artística mallorquina al poble espanyol. El decliu dels pares és la puixança dels fills.

Joan Carles Gomis gestionant el Casal Solleric

Però el nostre jove romà havia après dels errors i el primer que va fer en prendre les vestimentes del poder va ser encarregar les confeccions de túniques i albarques a tots aquells que endevinà més crítics. El que no va preveure Gomis va ser el seu propi envelliment i el de la seva cort. La confiança i el comfort de superar alguns canvis polítics –que difícilment han tengut temps de fixar-se en la cultura més que com a plató fotogràfic de les representacions del poder—i el pas del temps fan que avui ja siguin reconeixibles alguns dels trets d’en Socias a la seva fesonomia. L’espasa que suposà l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears en la seva conquesta del poder ha hagut de romandre tant de temps dins la beina que ara, perduda la fulla, és només un pom que no obre cap porta.

Dins la deixadesa, tocant l’arpa de l’espera, Rosemary Marchetta, Marcos Vidal i Rafel Bestard obliden que no es pot mossegar la mà que et dóna de menjar. Mentre aspiren a seguir alimentant-se d’altres mans –podeu llegir, clarament, aquí una referència a la succesió de Cristina Ros– potes o tentacles.

La baixada de calçons que va fer l’AAVIB a les jornades de la setmana passada, demanant perdó a Joan Carles Gomis per haver denunciat la mala gestió que en fa del seu regne, el Casal Solleric, queda il·luminada per aquesta fam desmesurada que substitueix a la raó i destorba la dignitat pròpia i aliena.

Gomis no ha donat cap raó prou vàlida a l’acusació de males pràctiques. Luis Socias no ho va fer mai, i qui és ell per modificar la tradició de la casa? Ah, l’Ancien Régime! Qui pot, avui en dia, defensar una gestió, tan opaca com la seva? Amb l’únic argument de la suposada ignorància dels temes tractats per part dels presents demostra no saber a qui té al davant: Florenci Guntín, la part acusadora, és el secretari tècnic de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i és l’assessor legal d‘un dels artistes, Antoni Abad, que acusa les males pràctiques del Solleric. De quina ignorància parlam?

Pere Vicenç