Andreu Terrades, un artista del règim polític actual
Foto: B. Ramon
Cal destacar l'ús intensiu que en va fer el Primer Pacte de Progrés (1999-2003) de la seva figura, recordem l'exposició Antològica A. Terrades (1967-2001) del Casal Solleric, que va inaugurar l'època post-arruixada (vegeu l'article males pràctiques), les exposicions a Barcelona, Roma i Berlín, el que podem anomenar la seva època de major acceptació. L'Honorable senyor Damià Pons abans de tancar la legislatura com a conseller d'Educació i Cultura va acabar la feina publicant Altres pàgines (2003) deixant-nos un artista de trajectòria consolidada, al marge del que quedàs a l'arxiu Alexandre Cirici de Barcelona.
Un altre cas d'artista integrat, però que encara ha de tornar a passar pel Museu de Mallorca, és Miquel Cordella, també representant de les formes del poder actual però a escala estatal, vegeu el seguiment que li esta fent el diari ABC que ha valorat el cost de la cúpula de la seu de les Nacions Unides a Ginebra en més de 20 milions d'euros -dels que 500.000, pagats per l'Estat Espanyol, provenen del Fons d’Ajuda al Desenvolupament del Tercer Món-, que passarà a la història amb la frase del Ministre Moratinos: el arte no tiene precio, o la designació a dit de Barceló com a representant d'Espanya a la Biennal de Venècia, de la que esper un pronunciament de l'AAVIB diferent de: al menos es mallorquín!
El que diferència als dos artistes seguint les idees d'Andreu Terrades extretes d'una entrevista a la revista Pòrtula és l'abisme. Sortint del Museu vaig trobar-me amb Ferran Cano, que em va comentar que n'Andreu hauria estat un gran artista si no hagués estat pel seus emperòs amb el mercat de l'art i em recordà, la cita de Warhol, l'art és el mercat, mentre arrufava les esquenes i aixecava els palmells de les mans cap al cel.
.jpg)
-pobre xot, al barri no hi ha carrers
Però és el mercat de l'art l'abisme terradesià? No. A Barri, al marge dels objectes i els esbossos, que remeten directament a l'espai del taller, la narració de l'exposició és construeix en espais privats o estancats, no veim el carrer, i quan podríem arribar a percebre'l, Terrades el substitueix per un paisatge. L'abisme és una persiana mallorquina tota plena de llistonets inmòbils pintats de color verd que protegeix al taller del món sota la il·lusió de l'anonimat. És, per dir-ho net i clar, la reclusió.
Quan Andreu Manresa escriu a El País (9.11.2008), en castellà, que Terrades 30 años más tarde [de neon de suro?] no ha desertado, no ha abandonado la "crítica social y política, malévola" pens amb la meva repadrina, asseguda rera la persiana, guardant la salut entre les mans dins una caixa de galletes daneses plena de medicaments, mirant, malèvolament, al carrer des de fa 30 anys, com un soldat fidel que espera una contraordre.
Què ha estat dels companys de viatge d'Andreu Terrades? Bartomeu Cabot, Joan Palou, Josep Albertí, Steva Terrades, Sara Gibert, Alfons Sard, Merche Laguens? Estan tots tancats en els seus tallers? Hem d'esperar algunes exposicions antològiques? Caben aquestes al Museu de Mallorca? Tot em fa pensar que a dia d'avui no es podria fer ni l'exposició de Lluís Juncosa de l'any passat i que si va existir va ser gràcies al buit que es produeix entre els canvis de poder.
Miquel Barceló "Cordella" entre P. Almodóvar
i V. Manuel, teòrics del socialisme espanyol
Font: ABC
i V. Manuel, teòrics del socialisme espanyol
Font: ABC
Un altre cas d'artista integrat, però que encara ha de tornar a passar pel Museu de Mallorca, és Miquel Cordella, també representant de les formes del poder actual però a escala estatal, vegeu el seguiment que li esta fent el diari ABC que ha valorat el cost de la cúpula de la seu de les Nacions Unides a Ginebra en més de 20 milions d'euros -dels que 500.000, pagats per l'Estat Espanyol, provenen del Fons d’Ajuda al Desenvolupament del Tercer Món-, que passarà a la història amb la frase del Ministre Moratinos: el arte no tiene precio, o la designació a dit de Barceló com a representant d'Espanya a la Biennal de Venècia, de la que esper un pronunciament de l'AAVIB diferent de: al menos es mallorquín!
El que diferència als dos artistes seguint les idees d'Andreu Terrades extretes d'una entrevista a la revista Pòrtula és l'abisme. Sortint del Museu vaig trobar-me amb Ferran Cano, que em va comentar que n'Andreu hauria estat un gran artista si no hagués estat pel seus emperòs amb el mercat de l'art i em recordà, la cita de Warhol, l'art és el mercat, mentre arrufava les esquenes i aixecava els palmells de les mans cap al cel.
.jpg)
-pobre xot, al barri no hi ha carrers
Quan Andreu Manresa escriu a El País (9.11.2008), en castellà, que Terrades 30 años más tarde [de neon de suro?] no ha desertado, no ha abandonado la "crítica social y política, malévola" pens amb la meva repadrina, asseguda rera la persiana, guardant la salut entre les mans dins una caixa de galletes daneses plena de medicaments, mirant, malèvolament, al carrer des de fa 30 anys, com un soldat fidel que espera una contraordre.
Què ha estat dels companys de viatge d'Andreu Terrades? Bartomeu Cabot, Joan Palou, Josep Albertí, Steva Terrades, Sara Gibert, Alfons Sard, Merche Laguens? Estan tots tancats en els seus tallers? Hem d'esperar algunes exposicions antològiques? Caben aquestes al Museu de Mallorca? Tot em fa pensar que a dia d'avui no es podria fer ni l'exposició de Lluís Juncosa de l'any passat i que si va existir va ser gràcies al buit que es produeix entre els canvis de poder.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada