Al teatre, convocats els experts al costat dels representants de cada grup polític, membres naturals del consell, només s’ha pogut destacar la presència de Rafa Durán, del partit popular, que ha actuat com a rei màgic d’orient, regalant la possible participació de les associacions de veïnats i veïnades a la nova entitat. Malauradament pocs veïns del municipi s’han apropat en aquesta data al Betlem.
Però que és un Consell Municipal de Cultura? Doncs diuen que és un òrgan, un òrgan assessor de tot allò que fa referència a (atenció al torrent): arts visuals i plàstiques, arts escèniques, arts musicals, biblioteques, patrimoni, museus i arxius, cultura popular i tradicional, política lingüística, gestió cultural i turisme cultural.
Dos membres per cada àrea són presidits per la regidora d’Educació i Cultura, Nanda Ramon i Marta Prunés directora municipal de cultura. Ajuntant càrrecs polítics i experts l’eròtica del nostre òrgan aixeca al voltant dels 30 membres, dels que només tres han estat visibles a la sala.
Difícil és entendrés entre pocs i tan heterogenis com per afegir-hi les associacions de veíns. Les reunions d’aquesta entitat s’aventuren com les misses dels diumenges on el més interessant és descobrir amb sorpresa a qui li estas donant la ma.
He sortit al bar amb l’esperança que la resta de consellers foren fumadors respectuosos amb els infants, però els nostres experts culturals no només han deixat l’estereotip de l’intel·lectual aferrat a la llosca de tabac, també han deixat, quina sorpresa la meva!, els actes polítics, posant-se a dieta de canapès, vins, caves o xampanys, que tantes nits han instrumentalitzat la vida cultural palmesana.
Alguns dels participants al Congrés on va néixer el CMCP
Mirant les funcions del Consell pens descobrir la raó de tanta absència. Els membres assessoren amb propostes que es duran a terme, o no, sota un criteri polític. Aquesta feina tan desagraïda ja la feien, és de suposar, els tècnics municipals de Rogelio Araujo amb la crítica submisa dels experts. No farà falta ara recordar-ne els resultats.
El dolent dels tècnics és que no basta, a diferència d’altres gremis, amb inflar-los els egos, se’ls hi ha d’inflar també la butxaca amb una nòmina mensual que justifiqui tant d’esforç en el camí de la supervivència. Creu Nanda Ramon que tenir als experts fent els plans d’actuació de cada àrea serà gratuït? Ho ha de ser? Per si de cas la proposta en aquest sentit de Rafa Durán ha estat retirada per ell mateix davant l’aixecament de celles generalitzat.
Durant l’etapa Cirer, Palma ja va viure la destrucció del teixit associatiu allà on es trobàs mitjançant l’intervencionisme municipal (vegeu a les hemeroteques les cròniques del Casal Balaguer). Quin sentit té institucionalitzar els agents culturals del municipi? Quina obligació és aquesta de pertànyer a una associació determinada per trobar-se representat en les sessions plenàries. Quina cultura tan debilitada és aquesta cultura nostra que ha de viure sota un hivernacle? Per què no afrontar el risc de viure sense crosses, encara que sigui per donar dues passes que ens portin un poc més lluny de tan de paternalisme institucional. Ja hi haurà temps perquè els experts ens expliquin el que creuen que ha passat quan surtin del forat on estan desintoxicant-se.
Pere Vicenç
Entrades
3 comentaris:
No tot ha estat catastròfic. A la foto he vist unes dames d'allò més polit. Són totes actrius i cupletistes aqueixes bergantelles?
Bon dia,
Només vull aportar qualque punt diferent al tema:
La foto de grup que apareix correspon a una sèrie de reunions en les que diferentes associacions culturals (artistes visuals, patrimoni, còmic, teatre (actrius, actors i productors),... preteníem presentar un document (anomenat decàleg) a tots els partits polítics abans de les passades eleccions autonòmiques.
L'esperit d'aquest document i, supòs, que el de l'anomenat consell de cultura, és de definició de criteris d'actuació en política cultural a mig i llarg termini.
Hi haurà expressions culturals i artístiques amb prou complexitats com per ésser més difícil definir criteris a gust de tothom. Pens en els criteris expositius e centres públics...
Però els temes que a mi m'interessen més són dos: la lectura i el patrimoni historietístic. La lectura sí que, sense cap mena de polèmica, pot tenir un pla d'actuació a anys vista.
I que dir-vos dels dibuixants de tires i tebeos de les illes que des de finals del segle XIX també contribueixen a la nostra cultura.
L'obra d'artistes gràfics com en Picarol, en Joan Bauzà o, ja del XX, en Benejam no forma part de la política de recuperació, protecció i difusió de cap institució illenca.
Qué vull dir amb això. El consell de cultura no sé cap on anirà (tot i que ja ho podem imaginar...) però si serveix a l'associació d'amics i víctimes del còmic per recuperar l'obra d'artistes com els esmentats o si serveix per a que el meu fill trobi llibres i tebeos en el casal de joves d'enfront, perfecte.
Els de la foto no preteníem més que això: fregar per la cara que la política cultural ha de canviar a millor (res més fàcil), que hi ha camins clars i que comptar amb entitats ciutadanes ampliarà la percepció que de la cultura tenen els polítics.
Una cordial salutació.
Joan Miquel Morey
Penses que haveu fregat per la cara la necessitat de canvis en política cultural a l'ajuntament?
I més important encara, Joan Miquel, quins canvis s'han produït en política cultural després de la fotografia?
No dubt que si et trobes donant empentes darrera l'ajuntament, s'arribaran ha publicar, amb el marge emocionant d'un canvi de legislatura, les obres completes d'en Picarol.
Tanmateix si surten publicades serà gràcies a gent com tu, no per cap càrrec o funcionari de l'ajuntament, que en tot cas aprofitarà per fer-se una altra fotografia coral i posar el seu logotip als teus esforços, justificant així la teva reclamació sobre la implicació municipal en l'àmbit historietístic.
Coratge!
Publica un comentari a l'entrada