LLADRIOLES

A n'aquest atl·lot algú hauria de demanar-li el DNI

La principal diferència entre caixes i bancs, deixant al marge les potes, està en els accionistes. Qui reclama beneficis a les caixes? En principi ningú. La finalitat de les caixes és l’interés públic —interés que clàssicament s’ha establit en tres segments: cultura, mediambient i benestar social— i complementen, quan no substitueixen la funció dels serveis públics.

L’Estat Espanyol és l’únic d’Europa on les caixes segueixen existint gaudint de bona salut. Basta comentar que La caixa és la tercera entitat financera de l’Estat.

La història bancaria recent de les nostres illes compta ja amb alguns fills il·lustres, podeu llegir els noms de Joan March Ordines, en Verga, i d'Abel Matutes.  A l'empar de les estructures clientelars que havien teixit provaren la sort dels polítics a les altes esferes de l'estat.  Però, deixem mentre poguem la història d'aquests dos ocells i anem a observar el govern de les caixes; Miguel Sanz, president de la Comunitat Foral Navarra amb UPN i president del consell d’Administració de la CAN —el càrrec de cap del govern autonòmic implica l'altre— il·lumina amb el seu cas directament sobre els lligams que s'estableixen entre caixes i grups polítics.

L’estructura de les caixes es fonamenta en una Assamblea General on participen en parts diferenciades: clients de l’entitat —coneguts com impositors—, socis fundadors i llur descendència, treballadors de la casa i l’Administració Pública en alguna de les seves polimòrfiques variants. Un consell d'Administració s'encarrega de dirigir l'empresa.

En el mapa que dibuixàvem l'altre dia -l'ecosistema de la plàstica a Palma- les caixes són una part important de la melodia. Les preguntes obligades són: qui està al darrera, amb quina representació i a quines àrees dedica els seus esforços i perquè.

Paquita Tomás una gran impositora de Sa Nostra

Observant especialment l'àmbit cultural, què és el motor del projecte, he anat recopilant les següents dades de les tres principals caixes que actuen sobre el nostre escenari:

Sa Nostra del pressupost de l'Obra Social (13,2M€) va destinat a Cultura un 41% (5,5M€)*
El seu centre cultural a Palma és el Centre de Cultura, al carrer Concepció, núm.12.

Assemblea General (60% privat, 40% poders públics)
Composició: 39 representants dels impositors, 34 de corporacions municipals, 16 de la junta de patrons, 6 dels consells insulars, 5 dels empleats
Consell d'Administració (60% privat, 40% públic)
Composició:5 representants dels impositors, 4 de les corp. municipals, 3 de la junta de patrons, 2 dels consells insulars, 1 dels empleats
Comissió executiva (62,5% privat, 37,5% públic)
Composició: 2 representants dels impositors, 2 de les corp. municipals, 2 de la junta de patrons, 1 del consell insular (Mallorca), 1 dels empleats

La CAM és una caixa plena de sorpreses.

CAM del pressupost de l'Obra Social va destinat a Cultura un 27%*
No té centre Cultural. Ha organitzat 15 exposicions al casal Solleric.

Assemblea General (51,7% privat, 48,3% poder públics)
Composició: 64 representants dels impositors, 45 de la Generalitat Valenciana, 42 de corporacions municipals, 24 dels empleats, 3 dels fundadors
Consell d'Administració (50% privat, 50% poder públics)
Composició: 7 representants dels impositors, 5 de la Generalitat Valenciana, 5 de corporacions municipals, 2 dels fundadors, 1 dels empleats

1983-2008 les estrelles han crescut per tot arreu.

La Caixa del pressupost de l'Obra Social (500M€) va destinat a Cultura un 16%*
El seu centre cultural a Palma és el CaixaFòrum, Plaça Weyler, núm.3.

Assemblea General (78,75% privat, 21,25% públics)
Composició: 58 representants dels impositors, 48 de les entitats fundadores i d'interès social, 34 de corporacions municipals, 20 dels empleats
Consell d'Administració (81% privat, 19% públic)
Composició: 8 representants dels impositors, 6 de les entitats fundadores i d'interès social, 4 de corporacions municipals, 3 dels empleats
Comissió de control (79% privat, 22% públic)
Composició: 3 representants dels impositors, 3 de les entitats fundadores i d'interès social, 2 de corporacions municipals, 1 dels empleats

Sobre els nous usos i costums d'aquestes entitats, sense perdre de vista a Damien Hirst, vos deix un enllaç a l'article que li dedica El país a la CAN.

Bonustrack: Miguel Noguera, art i subvenció o un cas d'obra social?

*Les dades han estat extretes de les memòries anuals del 2007 de cada entitat.