Text de protesta pels premis ciutat de Palma repartit a l'Auditòrium el 18 de gener de 1977.
L'Auditòrium de Palma. Foto: Daniel Martínez
L'objectiu de l'acció que acompanya aquest escrit és evidenciar una vegada més un fet, el dels certamens i premis plàstics a Mallorca, amb la intenció de debilitar unes estructures que afecten greument la nostra cultura.
Al marge de les contradiccions importants en els plantejaments teòrics, els certamens són part fonamental de l'estructura capitalista de l'art, perquè creen i impulsen un "art oficial" discriminatori i amanerat i perquè recolzen un tipus d'art no progressiu i conservador per tal de proporcionar tranquil·litat i un gran nivell de status. És clar que aquest art oficial en concubinat amb els crítics resulta un aparell ideològic important que és recollit per les galeries que l'exploten. Efectivament aquestes fomenten el geni-galeria i creen amb això un confussionisme tan gran a nivell popular, que fins i tot desvien el sentit i la funció de la plàstica.
Volem fer constar que no som contraris a unes formes d'expressió determinades, ja que consideram que tot tipus d'art més o menys d'avantguarda, més o menys convencional, forma part d'una cultura, és a dir, de la nostra concretament. Però, per això mateix, creiem que han d'existir, sigui quina sigui la forma d'expressió, les mateixes possibilitats de projecció sense les coaccions ni les manipulacions que el maneig capitalista comporta.
Al mateix temps, feim una crida de boicot i de denúncia d'aquesta mena de muntatges pseudoculturals, on els participants amb el pretext d'un liberalisme fals es converteixen en còmplices d'un sistema elitista que es tradueix en dirigisme, en marginació evident, etc..., que el mateix sistema segrega.
Creim fermament que aquesta pressió deixarà d'existir únicament quan els mecanismes que impulsen la plàstica siguin GESTIONATS per aquells que fan l'art.
Ciutat de Mallorca 18 de gener de 1977.
Marian Cortés, Grup Criada, Cacho Chacón, Damià Ferrà-Ponç, Miquel Morell, Esther Olondriz, Horacio Sapere, Andreu Terrades, Antoni Torres, Ferrer Vicedo.
Font
Lluís Maicas, Dossier de la nova plàstica a Mallorca, Editorial Berenguer d'Anoya, Inca, 1980.
Font
Lluís Maicas, Dossier de la nova plàstica a Mallorca, Editorial Berenguer d'Anoya, Inca, 1980.
Entrades
4 comentaris:
D'això en fa 32 anys i eren tamps difícils per els artistes plàstics a Mallorca. D'altra banda també eren temps de COLECTIVITAT i no d'individualismes com ara. Es bò recordar fets com aquest.
esther olondriz
Sort que encara el 2007 varen premiar na Neus Cortès, amb aquells pits tan preciosos que immortalitzà en Bernadí Roig.
Esther Olondriz,
Ha deixat el temps de ser difícil? La llum ha apuntat cap a altres llocs de l'escenari, no precisament més artístics, deixant una sèrie de qüestions sense resoldre a les fosques.
Tot i així quan es porta un cert temps dins la foscor els sentits s'esmolen i es retallen les figures del fons.
No crec que el debat es pugui situar entre col·lectivitat i individualisme, són les causes i no les conseqüències el que treu suc quan s'analitza. Mirau l'article de l'AAVIB o seguiu la història d'aquesta associació i de les seves ments pensants per més exemples.
També seria interessant repassar la trajectòria dels signants del manifest per veure si foren molt coherents amb el que manifestaven.
Publica un comentari a l'entrada